dimecres, 24 d’octubre de 2007

El foc infernal de Califòrnia

El juliol de 1998 van cremar a Catalunya 27.000 hectàrees de bosc. Em va semblar un foc infernal, unes flames desmesurades per a una administració poc preparada, escassa de mitjans. Posteriorment han hagut d’altres incendis desastrosos a Austràlia, Portugal, Grècia i ara: no va més a Califòrnia. A les administracions de mentalitat urbana els costa de preparar-se per a una gran desfeta es digui Katrina o incendi intencionat, sempre poden al·legar que ha estat una catàstrofe. Les xifres del sud de Califòrnia busquen el record Guinness amb deler. El superhome de la pantalla i governador de Califòrnia Arnold Schwarzenegger es manifesta impotent sota el pes d’unes dades massa contundents: almenys mig milió de persones desallotjades, vents de més de 80 kilòmetres per hora, 16 incendis i 170.000 hectàrees cremades, per no parlar de les cases, morts i ferits. L'incendi desbocat amenaça Tijuana a Mèxic.
¿Quan els exercits tindran funcions civils a més a més de les militars, i protegiran realment el territori i la població de llurs nacions?

dimarts, 23 d’octubre de 2007

Paraules abstractes sofriments concrets

Altermundisme, alterglobalització són conceptes relativament nous que personalment trobo poc atractius, tot i que no passo dels temes vers els quals mostren una evident hipersensibilitat. Sembla que consideren un determinat espai integrat per empreses multinacionals, Estats Unit, globalització, capitalisme, països desenvolupats com l’espai del mal. Una lògica de blanc i negre, de bons i dolents que no difereix de la lògica Bush, encara que situat aquest a l’altre extrem de la corda. Quan critiquem a l’altra part de la manera desaforada tan de moda avui dia, tornem a dinàmiques mortes com el binomi liberalisme absolutisme del dinou, o la guerra freda, est oest del vint-i-un. I és que amb formulacions abstractes en les que es denúncia el capitalisme, la globalització com la mare de tots els mals del món, hom no es veu part del problema, el culpable sempre és aliè a nosaltres, sants il·luminats per la gràcia de no se sap quins coneixements superiors amb un bagatge ètic per sobre d’aquells desgraciats que encara no han vist la llum. Tots som part del problema. L’espècie humana hem situat el globus de les altres espècies com a les nostres subalternes alimentàries o no, i a la Terra la usem de colònia amb tots els drets de conquesta sense quasi bé limitacions. El 2007 som 6.602.236.753 depredadors quan el 1996 n'érem 5.754.816.178 i el 2015 es calcula que en serem més o menys 7.225.000.000. That's the big problem !
Vaig a tirar les quatre bosses d’escombraries que hem generat a casa la Family i perdoneu pel pal, és dimarts.

dilluns, 22 d’octubre de 2007

Individu multitasca

Escriure, què? Els dilluns sempre seran dilluns. Cansament, manca d’energies per portar a terme la llista d’assumptes que es van acumulant a l’agenda i ganes d’engaltar el proper pont per disposar d’uns dies més de treva. La vida del commuter és la guerra. Estic escrivint aquest bloc amb l'AbiWord perquè permet tenir obert al mateix temps el programa de canals postcast Miro, que a la vegada em facilita fonts d’informació foranes i mantenir fresc l’anglès. El temps, bé escàs, i la facilitat de les Tic ens arrastren a un carreró sense sortida la multitasca. Tinc davant a la CBS la Hilary Clinton de campanya. La Laika, la pequinesa, ja demana de sortir a donar el passeig ordinari. Penso que he de fer quan torni del passeig, de moment deixo el programa Miro que actualitzi els canals...

dimarts, 2 d’octubre de 2007

De Santa Bàrbara a Santa Perpètua

Al llarg del temps es donen un seguit de casualitats. En el meu cas han estat freqüentes. Vaig començar la meva vida laboral en una botiga del carrer de Sants i després de força vicissituds, canvis i tancaments d’empreses vaig tornar a treballar molt a prop del primer lloc, on sembla que tancaré el cercle quan arribi l’hora. Als catorze anys la família va trasplantar-se de Santa Bàrbara (comarca del Montsià) a un principal del carrer Rech Condal de Barcelona, a tocar de l’arc de Triomf. No tardaria a llegir al vell Diari de Barcelona, en edicions del segle XIX, els anuncis del preu d’olives, llenya i altres productes de Tortosa als magatzems del mateix carrer. Recordo que em vaig sentir una mercaderia més arribada d’aquelles terres, sobretot pel primer sou de 3.500 pessetes.
Després d’anys de contribuir a l’engrandiment de la City, torna a empaquetar i amb la nova família buscat pis fora de Barcelona perquè al Guinardó on vius els pisos dignes són inassequibles per a un treballador i una treballadora. Cap a Santa Perpètua falta gent, al Vallès Occidental, això sí a quatre passes de BCN, però déu n'hi dó quines passes més llargues, que si peatge, que si la línia de tren és d’una sola via, que si estació de la senyoreta Pepis. Ma filla sempre li ha dit Santa. Aleshores jo també li hauria de dir Santa a Santa Bàrbara. I aquest bloc, de fet, hauria de portar el títol: De Santa a Santa.

dilluns, 1 d’octubre de 2007

Trilogia de Nova York

Tres vegades he demanat en préstec a la biblioteca de Santa Trilogia de Nova York de Paul Auster, la darrera he encetat La ciutat de vidre i l’he llegida d’una tirada, ara bé, en començar Fantasmes trobo que els personatges porten noms com: Blue, Black, White; i aquestes paraules, un servidor les associa a frases en anglès de primer de primària: The blue crayon, a black crayon ... Cosa que me les inutilitza aplicades a identitats humanes. De manera que he estat incapaç de seguir la segona narració de la Trilogia. És clar que en qüestió de llibres no tinc manies i he saltat sense xarxa a la tercera, L’habitació tancada, que he llegit amb ànsia d’arribar al final. El nihilisme de Fanshawe, l’escriptor que renuncia a publicar la seva obra, la fugida. Tota la història té un sabor agredolç. M’he volgut imaginar Fanshawe com l’alter ego de Paul Auster, això me l’ha fet assaborir encara més.