dimarts, 2 d’octubre de 2007

De Santa Bàrbara a Santa Perpètua

Al llarg del temps es donen un seguit de casualitats. En el meu cas han estat freqüentes. Vaig començar la meva vida laboral en una botiga del carrer de Sants i després de força vicissituds, canvis i tancaments d’empreses vaig tornar a treballar molt a prop del primer lloc, on sembla que tancaré el cercle quan arribi l’hora. Als catorze anys la família va trasplantar-se de Santa Bàrbara (comarca del Montsià) a un principal del carrer Rech Condal de Barcelona, a tocar de l’arc de Triomf. No tardaria a llegir al vell Diari de Barcelona, en edicions del segle XIX, els anuncis del preu d’olives, llenya i altres productes de Tortosa als magatzems del mateix carrer. Recordo que em vaig sentir una mercaderia més arribada d’aquelles terres, sobretot pel primer sou de 3.500 pessetes.
Després d’anys de contribuir a l’engrandiment de la City, torna a empaquetar i amb la nova família buscat pis fora de Barcelona perquè al Guinardó on vius els pisos dignes són inassequibles per a un treballador i una treballadora. Cap a Santa Perpètua falta gent, al Vallès Occidental, això sí a quatre passes de BCN, però déu n'hi dó quines passes més llargues, que si peatge, que si la línia de tren és d’una sola via, que si estació de la senyoreta Pepis. Ma filla sempre li ha dit Santa. Aleshores jo també li hauria de dir Santa a Santa Bàrbara. I aquest bloc, de fet, hauria de portar el títol: De Santa a Santa.