dimarts, 23 d’octubre de 2007

Paraules abstractes sofriments concrets

Altermundisme, alterglobalització són conceptes relativament nous que personalment trobo poc atractius, tot i que no passo dels temes vers els quals mostren una evident hipersensibilitat. Sembla que consideren un determinat espai integrat per empreses multinacionals, Estats Unit, globalització, capitalisme, països desenvolupats com l’espai del mal. Una lògica de blanc i negre, de bons i dolents que no difereix de la lògica Bush, encara que situat aquest a l’altre extrem de la corda. Quan critiquem a l’altra part de la manera desaforada tan de moda avui dia, tornem a dinàmiques mortes com el binomi liberalisme absolutisme del dinou, o la guerra freda, est oest del vint-i-un. I és que amb formulacions abstractes en les que es denúncia el capitalisme, la globalització com la mare de tots els mals del món, hom no es veu part del problema, el culpable sempre és aliè a nosaltres, sants il·luminats per la gràcia de no se sap quins coneixements superiors amb un bagatge ètic per sobre d’aquells desgraciats que encara no han vist la llum. Tots som part del problema. L’espècie humana hem situat el globus de les altres espècies com a les nostres subalternes alimentàries o no, i a la Terra la usem de colònia amb tots els drets de conquesta sense quasi bé limitacions. El 2007 som 6.602.236.753 depredadors quan el 1996 n'érem 5.754.816.178 i el 2015 es calcula que en serem més o menys 7.225.000.000. That's the big problem !
Vaig a tirar les quatre bosses d’escombraries que hem generat a casa la Family i perdoneu pel pal, és dimarts.