dijous, 14 de febrer de 2008

Converses robades

No acostumo a parar l’orella al tren, quan vaig a treballar, més aviat viatjo mig endormiscat, de peu, penjat com un pernil de la barra, que subjecta el sostre entre porta i porta, amb poques possibilitats de "pillar" un seient fins a l’estació del passeig de Gràcia, i els/les xerraires de bon matí em posen dels nervis. Avui ha estat tot ben diferent. D’entrada, un pare, darrera meu, alliçonava sa filla; ella li enunciava la llista d’amigues, el pare li ha preguntat si encara anava amb una determinada companya... la cosa que es feia densa ha acabat, per a mi, amb una d’aquelles frases salomòniques que de tant en tant ens agrada dir als pares: ... sí, quan estàs en el seu interès molt bé però quan ja no interesses et donen la patada. He pensat que aquella xiqueta, segurament amb presses d’entrar a l’adolescència, quedava a anys llum de les reflexions paternes. I jo me he allunyat buscant un espai més asssosegat al vagó, moviment premiat amb un seient buit i tranquil. La tranquil·litat si més no ha durat poc. Una colla sorollosa i amb humor ha pujat abans d’entrar a Barcelona, pel tipus de comentaris, estic per afirmar que eren mestres de la pública, avui en vaga, o no; fins i tot s’han posat a explicar acudits. Cal remarcar que l’ambient normal d’un tren de "commuters" és el silenci d'una biblioteca d’estudiosos i lletraferits. Un dels acudits venia a dir, en castellà: Sabes por qué de un conejo y un gallo que han nacido el mismo día y a la mima hora, al cabo de dos años justos, el gallo es mas viejo... porque el gallo tiene diez años...y pico. L’altre acudit, també en castellà, explicat per la mateixa dona, no era pas tan subtil: Sabes en que se parece un hombre a un restaurante chino... En que empiezas con el rollito de primavera y terminas con el cerdo agridulce.

No se si preguntar-li a la meva mitja taronja quan arribi si ja estic en la fase del porc agredolç.