dimarts, 26 de febrer de 2008

Els somnis elèctrics de Robert Lasantiga

En Robert no hi voldria ser aquí i ara, a Barcelona, voldria viure en un altre lloc o sofrir un desplaçament en el temps. Que en seria de llarga la llista si demanéssim opinions. Hi és a contracor, cosa que fa que tregui guspires, i foc pels queixals sovint. Que n’és de babau. Encara ningú li ha sabut plantificar: “que a lo hecho pecho“. Porta una dècada descol·locat. I no es capaç d’entendre que és un mal general. Aquest matí m’ha explicat que havia tingut uns somni raríssim. És veu que feia una sortida de col·legi a Port Aventura, cosa gens estranya si no fos que fa més de vint anys que va acabar Dret. Entrava en una atracció dita La Cova i sortia en una altre planeta amb una atmosfera sobrecarregada d’electricitat, amb llamps i trons sense parar; i fot-li a ploure. -Noi- li he dit-. Això t’ha sortit de la por obsessiva de que ens quedem aquest estiu sense aigua. – No ho sé- m’ha contestat -. L’únic que et puc dir es que m’ha agradat, hi havia una vall tota plena de cases excavades a la roca. I no creguis que eren troglodites, no. Era una civilització més avançada que la nostra que ja estava de tornada, fins i tot havien reduït en varies generacions la població per no ser un llast per al seu planeta. Després he sentit un soroll com un timbre he sortit d’una de les cases i resulta que m’he vist davant la porta de Caixafòrum, el mòbil vibrava com un boig i m’he desempallegat dels llençols com he pogut. La crua i odiosa realitat, tenia un cas de divorci exprés, he agafat la cartera i he sortit corrents. Portava sabates de diferents models però sóc tant insignificant que ningú se n’ha adonat. T’ho pots creure?- M’ha preguntat amb aire de resignació.