dissabte, 1 de març de 2008

Llengües que moren

Feia dies que no passava per la biblioteca de Santa, l’ordinador de sobretaula ocupat m’ha fet decidir. He agafat l’edició de febrer de l’Avenç amb desgana. La combinació del títol Les llengües de França amb el cognom de Joan Daniel Bezsonoff atreu la meva atenció.

La varietat lingüística encara subsistent a l’estat veí, i el seu testimoni directe m’encanten. El cors, el bretó, les variants de l’occità, gascona i llemosina.

Deliciós quan explica per acabar el benestar de les visites a la casa dels seus amics a Fabrezà: “ mitja hora de Narbona. Hi parlem una barreja de francès, d’occità i de català... A casa seva el temps no ha passat. La vida és dolça, ensopida, trista, acolorida per les darreres llums d’una llengua que es mor”.


1 comentari:

Anònim ha dit...

Gracies per intiresnuyu iformatsiyu