dissabte, 19 d’abril de 2008

Ara parlo jo

Charlie Reixach treu al carrer el llibre amb l’intel·ligent títol d’Ara parlo jo publicat per l’editorial Ara Llibres. He llegit la referència d’aquesta opera prima a Internet i m’ha sobtat la contundència de la cita de la pàgina 128: « De petit ja tenia clara una cosa: volia ser futbolista. I no només ho tenia clar, sinó que estava convençut que me’n sortiria. Sempre ho vaig saber. Per què? Ho sentia dins meu. I ho veia. Per això, pràcticament res del que m’ha passat a la vida m’ha sorprès. Sabia que triomfaria al món del futbol... »

Reixac era el jugador favorit d’un servidor. Quan la família es va traslladar a Barcelona des del Montsià, una de les meves activitats lúdiques de cap de setmana consistia a esmunyir-se, amb un bon amic, per sota d’un tros de tanca malmesa del Camp Nou, prou lluny del personal de la casa. Hi havia una doble emoció en la feta, no cal explicar-ho.

Que fos un jugador criticat encara l’enlairava més, sobretot quan aconseguia fer un gol sense despentinar-se gaire, cosa que contra tota lògica a molta gent li semblava un demèrit. El batallador Kubala corresponia als temps heroics de mon pare. Reixac ja anava bé en aquella època on el gris era el color dominant, li donava color, feia els gols amb tiralínies com si no costés, com si fos fàcil. Així ho veia jo i així ho recordo, es possible que les anteriors conclusions siguin el resultat d’haver-li vist fer només uns quants gols, una mostra escadussera, en un temps curt de la seva llarga carrera esportiva.

No volia, quan m’he posat a teclejar, parlar de Reixac, és el títol paradigmàtic del seu llibre: Ara parlo jo que pretenia utilitzar com a bumerang contra alguns caps il·luminats que avui i ahir i abans d’ahir pensen i pensaven sense dir-ho: ara parlo jo, ara parlo jo... emmirallats en les pròpies biografies tristes, grises sense color. No diré noms ni del món de la política ni de la premsa, però la llista seria llarga, llarguíssima.

I ara que he rellegit aquest text pretensiós potser m’hi afegiria.