divendres, 23 de maig de 2008

Paraules oblidades



Quin és el motiu que hi hagin paraules que s’esvaeixen del parlar quotidià? Què ho fa? Els filòlegs en deuen tenir, de respostes, sinó els lexicògrafs. Amb tot i amb això no renuncio a dir-ne la meva. M’han vingut al cap dos exemples: tabalot i rebombori. Indocumentat com sóc en la matèria, abans de seguir, he volgut verificar la seva presència a Internet. I sí que hi són, ara bé d’una altra faixó. Més aviat com a textos gravats a qualsevol làpida. Ja se sap! A Internet i a l’estiu tota cuca viu.

Com hem de dir tabalot en algú, terme sobretot utilitzat per qualificar les accions irreflexives amb resultats dolents de la canalla; quan les reflexions dirigides a la quitxalla estan desprestigiades del tot, i allò de: al pa pa i al vi vi són figues d’un altre paner.

Cas diferent és el de rebombori, aquesta paraula essent rural sobretot (on es pot detectar un rebombori si no és en un ambient silenciós, de poc soroll) ha deixat de tenir sentit en un món urbanitzat on el rebombori hi es consubstancial, de manera que esdevé banal senyalar-lo amb un mot. Tanmateix tenim més a mà la paraula soroll, curta i eficaç.

Sigui com sigui no em direu que no són les dues boniques i sonores: rebombori, tabalot, tabalot, rebombori, rebombori, tabalot...