dilluns, 9 de novembre de 2009

Creixement zero



Avui que tothom en va ple, de preocupacions, mentrestant faig els deures, una feina que mai s’acaba, miraré de tornar a donar una mica de vida en aquest bloc, per parlar, no de corrupció, ni de pirateria, ni de la Lear, ja hi ha qui en parla de tot plegat; sinó de creixement zero. No heu inventat mai la sopa d’all? És un esport que practico freqüentment. Pensava l’altre dia en la idea que la població mundial no pot créixer més; i ves per on, Paul Ehrlich, de la universitat de Stanford, a qui no coneixia de res, expert en temes demogràfics, partidari del creixement zero des dels seixanta, s’aboca als mitjans de comunicació per dir exactament allò que pocs dies abans remenava en el meu cap amb poc coneixement de causa. El veure’l criticat a Libertad Digital m’ha acabat de convèncer, ja tinc un bon mestre de qui aprendre.

diumenge, 3 de maig de 2009

L'àngel exterminador





És aquest un tema recurrent per a mi, des que vaig sondejar la informació
disponible a la biblioteca de Catalunya vers la Febre Groga de 1821, en ple
Trienni liberal. Sense treure’m la son, és un període històric que m’ha
obsessionat. Com no impressionar-se pel Vòmit negre que produïa la mort en la
major part del casos i no hi havia qui el parés entre la població de Barcelona i Tortosa,sotmeses a quarantena en benefici de la resta de la península. És clar que parlar precisament avui de la grip Nova, en plena ressaca eufòrica per la
golejada blaugrana també té delit, però és que m’agrada anar contra corrent.
Post festum pestum. Per no prendre-m’ho, tot plegat, seriosament, escolto K-lite una emissora de radio americana, ignoro la seva ubicació geogràfica concreta, que promet Soft rock all day i que sona ara mateix força bé, suau i fa companyia. Mira que aconsello sempre no fer dues coses a la vegada, i jo mateix no me’n surto. El pecat fa al pecador, entre cançó i cançó es posen a parlar de la salmonel•la. Inoportuns!

Ahir a casa de Rob, que va comprar la retransmissió del partit, ens hi
vam ajuntar un pomet de familiars de diversa afiliació futbolística. No cal dir la sensació d’irrealitat viscuda, una cosa que funciona excel•lent a Catalunya: un miracle. Algú en traurà conseqüències, o només ho aprofitarem per a donar-nos un "chute" d’optimisme i això és tot.

Servidor que veu la botella mig plena i mig buida al mateix temps, com ha de ser, recorda que això anava de la grip Nova. Quina altra sorpresa patirem després.
El terratrèmol al bell mig d’Itàlia, va estar una sotragada que, no hi cap dubte, fou un avís del cel, o de l’infern, si ho preferiu.
Està a punt de començar el campionat de motos on Pedrosa em pot donar una
alegria més, i jo aquí fent reflexions inútils. Sabeu que: vaig a posar la “tele” i demà serà un altre dia.
The more you listen the more you know, acaben d’anunciar a la K-lite. No ho tinc tan clar.

dijous, 19 de febrer de 2009

Una hora densa


El fet d'escriure ja demana una mínima elaboració, com si diguéssim una certa falsificació de les nostres cabòries, això pensava mentre passejava la Laika, quan m'ha vingut al cap la figura de Josep Pla. No puc negar que si bé cada text d'en Pla hauria de ser, d'acord amb la tesi inicial, una falsificació; el conjunt de la seva obra, no hi ha cap dubte, que ens apropa al Pla que realment va existir i ser. Un gosset igual de diminut que la Laika, se'ns ha creuat pel davant, i els meus pensament han canviat de viarany de cop, anava amb tots els guarniments d'un gos ben cuidat i en canvi anava solt, sense ningú que l'acompanyés; m'ha semblat un misteri i no he parat, per un moment, de fer-me un munt de preguntes vers la mascota abandonada. Segueixo encara amb la idea d'escriure aquesta entrada de bloc en arribar a casa. A sobre l'escriptori em trobo un parell de fulls grapats, que m'ha deixat la Ventafocs; encerclat el primer amb un oval de tinta color rosa fosforescent, hi llegeixo: Museu Episcopal de Vic "Temps de sometents". Guerra del Francès i batalla de Vic. Ara si que trenco la seguida que portava, i recordo que encara no se quin paper va jugar el sometent procedent de Tortosa, que sota les ordres de Rosset, canonge i membre de la Junta corregimental, sembla que o no va arribar a temps o no va jugar un paper gaire brillant. Obri la porta de casa la Frostdame, amb pocs rituals, fent honor al seu nickname, surto de l'estudi a comprovar que és ella i em sorprèn en ensenyar-me la compra amb entusiasme, un conjunt de bosses especialitzades, paper, ... per a les deixalles. També em mostra la brusa que porta amb un tigre dibuixat, trau una samarreta que es va comprar a la Maquinista, amb Garfield i Oddie pintats, en un tres i no res m'ha definit en Garfield com esquerp i cínic i a Oddie com carinyós i beneit. Diu que se'n va a jugar Vampire a l'ordinador. Caps i trons, no acabaré mai, arriba la Ventafocs, la Laika no para de demanar-li l'atenció. Ve cap a l'estudi, entra, em fa algun comentari sobre el missatge del museu de Vic. Se'n torna a parlar amb Frostdame. Aquest text s'està fent llarg com un dia sense pa. Si no l' hagués escrit aquesta hora s'hauria esvaït com un dibuix a la sorra de la platja, com ho farà el dia d'avui.

dimecres, 18 de febrer de 2009

El far que no hi és



El panorama és desolador no perquè es vagi a enfonsar el món com sembla que prediuen els columnistes més avesats a resseguir l’actualitat, més aviat pel desconcert general, on s’ha de mirar per trobar una guia o un senzill far que ens serveixi de referència? que se n’ha fet de la il·lusió per l'Obama? Que poc ha durat, prou dificultats té ara per tirar endavant un pla econòmic al que ningú sembla fer massa confiança.

Les notícies sobre corrupció a l'Irak tampoc ajuden gaire. Estic parlant del capitalisme mundial, dels economistes que s’han passat anys i panys demanant desregulació com una manera d’afavorir inversions i creixement econòmic, sembla mentida que el pet de la bombolla d’Internet no advertís els inversos en productes financers cada vegada més virtuals. El segle XXI, el de la informació, i mai hem estat més mal informats.

Quina amargor en aquestes línies! Deu ser que estic cansat.