dijous, 19 de febrer de 2009

Una hora densa


El fet d'escriure ja demana una mínima elaboració, com si diguéssim una certa falsificació de les nostres cabòries, això pensava mentre passejava la Laika, quan m'ha vingut al cap la figura de Josep Pla. No puc negar que si bé cada text d'en Pla hauria de ser, d'acord amb la tesi inicial, una falsificació; el conjunt de la seva obra, no hi ha cap dubte, que ens apropa al Pla que realment va existir i ser. Un gosset igual de diminut que la Laika, se'ns ha creuat pel davant, i els meus pensament han canviat de viarany de cop, anava amb tots els guarniments d'un gos ben cuidat i en canvi anava solt, sense ningú que l'acompanyés; m'ha semblat un misteri i no he parat, per un moment, de fer-me un munt de preguntes vers la mascota abandonada. Segueixo encara amb la idea d'escriure aquesta entrada de bloc en arribar a casa. A sobre l'escriptori em trobo un parell de fulls grapats, que m'ha deixat la Ventafocs; encerclat el primer amb un oval de tinta color rosa fosforescent, hi llegeixo: Museu Episcopal de Vic "Temps de sometents". Guerra del Francès i batalla de Vic. Ara si que trenco la seguida que portava, i recordo que encara no se quin paper va jugar el sometent procedent de Tortosa, que sota les ordres de Rosset, canonge i membre de la Junta corregimental, sembla que o no va arribar a temps o no va jugar un paper gaire brillant. Obri la porta de casa la Frostdame, amb pocs rituals, fent honor al seu nickname, surto de l'estudi a comprovar que és ella i em sorprèn en ensenyar-me la compra amb entusiasme, un conjunt de bosses especialitzades, paper, ... per a les deixalles. També em mostra la brusa que porta amb un tigre dibuixat, trau una samarreta que es va comprar a la Maquinista, amb Garfield i Oddie pintats, en un tres i no res m'ha definit en Garfield com esquerp i cínic i a Oddie com carinyós i beneit. Diu que se'n va a jugar Vampire a l'ordinador. Caps i trons, no acabaré mai, arriba la Ventafocs, la Laika no para de demanar-li l'atenció. Ve cap a l'estudi, entra, em fa algun comentari sobre el missatge del museu de Vic. Se'n torna a parlar amb Frostdame. Aquest text s'està fent llarg com un dia sense pa. Si no l' hagués escrit aquesta hora s'hauria esvaït com un dibuix a la sorra de la platja, com ho farà el dia d'avui.