diumenge, 26 de desembre de 2010

Dia 8 de juliol. Tortosa 1810



Diari de Tortosa

Dia 8.
Es tingué notícia a la plaça que una partida de francesos havia arribat a Tivenys. A les 10 de la nit atacaren amb vigor el cap del pont, i foren rebutjats amb una pèrdua considerable. El Governador Velasco, que s'havia negat a abandonar el seu lloc, malgrat el deplorable estat de la seva salut, se sentí molt alleugerat amb el fet.

Dia 9.
A les 10 de la nit l'enemic va tornar a atacar amb més furor el cap del pont, durant l'espai d'una hora el foc d'una i altra part fou infernal. Va cedir l'enemic a l'escarment de la seva temeritat, es retirà a les seves posicions, però a les 3 del matí va repetir l'atac amb major ímpetu i amb tropes de refresc. fou rebutjat completament en menys temps que la primera vegada. Patí molta pèrdua en morts i ferits, els quals van sortir a recollir amb carros i llanternes cobertes. Mentre durava el combat, el pas del pont era molt arriscat, a causa del diluvi de bales que el creuaven, però les heroiques tortosines, animades d'un esperit viril i aspirant a la glòria de les immortals Saragossanes, passaven i repassaven amb la major serenitat. Portaven aigua, vi i aiguardent als seus defensors, que lluitaven amb coratge a l'estacada i bateries. Dues d'elles foren ferides, i el govern ha recompensant el seu mèrit, tot concedint-les el noble distintiu d'una medalla d'honor, i una pensió anual de 100 lliures catalanes.

dissabte, 25 de desembre de 2010

Dia 6 de juliol. Tortosa 1810




Diari de Tortosa

Dia 6.
S'observà que l'enemic tenia un obús i un canó de batalló, al costat de l'església de Roquetes; les nostres artilleries van dirigir alguns tirs cap a aquell punt, i l'enemic s'afanyà a retirar les peces. A la una de la tarda s'obstinà tant una guerrilla, que va atreure l'enemic a l'abast de la nostra artilleria, de la qual, segons donà indicis, va rebre molt de mal.

Dia 7.
Prosseguiren les guerrilles sense novetat.

divendres, 24 de desembre de 2010

Dia 4 de juliol. Tortosa 1810



Diari de Tortosa.

Dia 4 de juliol.
A dos quarts de nou del matí es van presentar els enemics en diverses columnes sobre la part dreta de l'Ebre, davant d'aquesta ciutat. La seva força es calculava d'uns 5.000 homes d'infanteria i 500 de cavalleria. Van ocupar al moment els ravals de Jesús i Roquetes, on hi van establir la seva major força, van fer el mateix amb totes les cases de camp immediates a la Ciutat. Els tortosins van sortir com lleons al combat, es van llançar intrèpids sobre l'enemic, li van causar notables pèrdues, i no li van permetre en tot el dia un moment de descans.

Dia 5.
Continuen les guerrilles, redoblat l'entusiasme dels paisans.

dijous, 26 d’agost de 2010

Rumore, rumore



En encetar el 1838 la situació dels liberals a la dreta de l'Ebre era desesperada, només les poblacions de Gandesa, Móra d'Ebre i Amposta plantaven cara a les forces de Cabrera, el Tigre del Maestrat, pràcticament abandonades a la seva sort per les tropes governamentals de Catalunya, així com per l'exèrcit del Centre.

Des de Tortosa, on coneixien bé el valor estratègic del castell d'Amposta per a la conservació de la ciutat, El governador induït per noticies certes, o no, (que avisaven que el punt d'Amposta havia de ser lliurat per traïció a l'enemic) abans de finir el mes de gener, va posar la tropa i milícia sobre les armes, i va fer-les dirigir a l'esmentada població amb 200 soldats i la cavalleria nacional mobilitzada, comandades totes dues pel coronel de provincials senyor Mariano Canellas, amb l'encàrrec de rellevar la guarnició, i deixar el comandant d'armes i el fort en posició de frustrar les maquinacions enemigues.

Sembla que tot va anar com una seda, i que la guarnició rellevada no havia participat del complot, de manera que només va caldre arrestar el senyor rector d'Amposta i el tinent de mobilitzats, als quals se'ls va obrir una investigació pel presumpte crim de traïció.

dissabte, 20 de febrer de 2010

La Torre de l'Espanyol 1847



Barcelona 13 de juliol de 1847.
Al comandant de Móra d’Ebre li va arribar la notícia que els facciosos comandats per El Guerxo de la Ratera, Badia i Cendrós es trobaven a García amb uns 80 o 90 homes. Va passar a l’esquera del riu i es va dirigir a Garcia però no els va trobar, perquè s’havien dirigit a Vinebre on van derrocar la làpida de la Constitució, i van emportar-se els diners i el tabac al crit de viva Carles VI. La columna els va seguir fins que els va trobar a la Torre de l’Espanyol. Una avançada d’aquells va obrir foc contra la columna composta de tropa i mossos de l’esquadra. Sense fer cas de la forta resistència, la tropa va penetrar a 1a població desallotjant als enemics que des de les cases i carrers no paraven de disparar. El Guerxo de la Ratera amb 40 dels seus va intentar oposar-se a la marxa de la columna, tot llançant-se a baioneta calada en mig del carrer, sense aconseguir-ho. Com a resultat d’aquesta acció els facciosos van fugir, deixant dos morts, 19 armes de foc, força queviures, i va caure presoner el titulat tinent coronel senyor Manuel Sánchez, procedent de la facció de Cabrera i Basilio a la passada guerra. La columna va tenir dos granaders morts i alguns ferits que van ser traslladats a Tortosa.

dijous, 18 de febrer de 2010

Soroll d'armes




Santa Magdalena (Maestrat), 11 de juliol de 1847.

En aquest moment acaben de presentar-se dos llauradors, que tornen dels molins de la Sénia i porten la notícia desagradable de que una forta columna de facciosos, el número de la qual se suposa ser de més de 500 homes, van tenir l’atreviment de travessar l’Ebre i entrar el dijous,vuit, al poble d’Ascó, situat a la vora del riu. I que van eixir en la seva persecució part de les guarnicions de Tortosa, la Sénia i Ulldecona; amb les que van tenir una forta topada, que s’assegura ha produït cinc morts dels de la darrera població. Sigui d’això el que vulgui, serà una fatalitat que la canalla prengui possessió dels ports de Benifassar i Beseit, territori aspre que, sens dubte, els protegirà, com va succeir la passada lluita, i 200 sequaços de Montemolin se’n burlaran, de 2.000 soldats de la reina.

dimecres, 17 de febrer de 2010

Rumors sobre els matiners



Vinaròs 9 de juliol de 1847.

Avui han corregut rumors sobre els matiners. Encara que no puc assegurar res. Diuen que han passat en aquesta part de l’Ebre uns 300 d’ells a l’alçada de Móra; si és cert, us asseguro que encara que envien en aquest Maestrat l’exèrcit expedicionari que hi ha a Portugal, no aconseguirà una victòria tan ràpida com l’ha obtingut allà, atenent les idees i misèria del país. El que hi ha de positiu és que ahir es va passar un ofici a Alcanar, (dista d’aquesta hora i mitja), Ulldecona, Sènia i la resta de pobles fortificats de la dreta de l’Ebre que pertanyen al principat de Catalunya, per tal que immediatament passessin les seves guarnicions cap a Tortosa, cosa que van fer de seguida.

D’altra banda, tampoc deixa dubte, que per la part de Tortosa hi ha hagut una acció prou renyida, però del resultat res puc dir-vos. Només puc assegurar que ha entrat a la ciutat un sergent de la tropa ferit, que es parlava que se li hauria de tallar el braç.

De la sortida de la tropa dels seus punts es fan diferents comentaris: uns diuen que si es perquè els montemolinistes han creuat el riu; altres per si es tem una conspiració a la ciutat de Tortosa. Quantes desgràcies ens prepararan els de la suprema intel•ligència.

dissabte, 13 de febrer de 2010

Gandesa i Miravet 1847



Gandesa, 21 d’abril de 1847.

No hi ha cap novetat en aquest país; tot segueix tranquil. Ha plogut prop de tres dies seguits, amb la qual cosa s’auguren collites abundants. No obstant això la gran carestia del pa priva moltes famílies de menjar-ne. S’espera que el preu baixi, perquè sembla que la pluja ha estat general.


Miravet, 22 d’abril.

Es gaudeix de la major tranquil•litat als partits judicial de Gandesa, i Falset, menys en allò que fa a les butxaques, que degut a les contribucions tan exorbitants ens tenen exhausts. A Mora d’Ebre s’estan fortificant dos cases pel que pugui succeir.

divendres, 12 de febrer de 2010

Eleccions. Triomf progressista a Gandesa



Gandesa 11 de maig de 1847.

El resultat de l’escrutini d’avui, primer dia d’eleccions, per al diputat que ha de triar aquest districte, per haver optat pel de Tarragona el nostre Cirilo Franquet, ha estat el següent:
Electors que han pres part 100.
Candidats: Benito Vicens, 68 vots.
Comte de Ripalda, 31 vots.
Paperetes en blanc, una.

La votació d’avui crec que estarà poc concorreguda, i per tan puc assegurar que quedarà escollit el nostre representant, el senyor Benito Vicens.

dijous, 11 de febrer de 2010

Els arguments dels matiners



Lleida 11 de març de 1847.

En un poble d’aquesta província farà uns sis dies va arribar un matiner de la muntanya, que va anar a parar a casa del capellà; no va sortir fins a l’endemà. I després el capellà va comptar al notari que el facciós li havia dit, que quan entressin al cap de pocs dies al poble no ofendrien els veïns, doncs venien només a alçar gent a favor del comte de Montemolin per treure els empleats que oprimeixen els pobles, perquè quan van aquests a pagar als recaptadors se’ls diu que si donen cinc mil rals de consums no pagaran mes que una curta quantitat i quedarà tant a favor del poble; infeliç qui no es conforma amb el robatori que es nota, i fins i tot quan paguen el que deuen, els cobren recàrrecs, tot despatxant-los abans per tindre eixa ganga més, i que tot ho atropellen per tal de menjar-se la major quantitat de les contribucions.

I no es parla d’una altra cosa, que es nota que venint despullats aquests pelacanyes, als tres mesos viuen millor que els més rics del país, i les seves dones ostentant luxe. Això diuen els montemolinistes i els pobles els escolten sense disgust.

dimecres, 10 de febrer de 2010

Montemolinistes a la baixa Catalunya



TARRAGONA‭ ‬9‭ ‬de març de 1847.

Els montemolinistes no paren de fer expedicions cada dia en aquesta província, i a més a més entren a les poblacions que volen, sense que ningú els ho impedeixi. Aquesta setmana passada, farà cosa de quatre dies, va entrar una partida de matiners a Falset sense armes. De fora estant, set d’ells, que anaven ben vestits i ben armats, es van emportar a dos o tres veïns, que van romandre uns tres quarts d’hora amb la seva forçada companyia; i en haver-los dit els darrers, que si se’ls emportaven per traure’n diners anaven malament, ja que no eren homes de recursos; els montemolinistes van contestar molt seriosament: que si tenien cara de lladres, que tinguessin entès que ells no tocaven ni volien res dels particulars, i que només els havien retingut perquè no poguessin informar immediatament de la seva presència. I després d’haver-los ofert cigars, els van deixar lliures. De resultes d’això van ser detinguts i conduits a declarar quatre o cinc sospitosos d’aquella població. Informat del fet un tal Satorres, va anar a trobar el senyor cap polític i comandant general de la província. En sortir el Satorres garant dels detinguts ( sembla ser que un d’ells inclús havia treballat en les eleccions a favor del candidat ministerial, que va sortir escollit, del partit de Falset) se’ls va deslligar quan eren a tres hores de Tarragona; no obstant, han entrat en aquesta ciutat per tal de declarar davant el comandant general.
Dies passats anava aquest senyor comandant general en persecució d’una gavella en direcció a Móra d’Ebre, sense adonar-se’n, que els facciosos el seguien a mitja hora de la rereguarda; ha tornat a Tarragona i diu que no ha vist cap matiner. Això no passaria sí no tinguéssim a la província un cap tan apàtic, i en el seu lloc hi hagués un general coneixedor d’aquest territori com n’hi ha algun d’ arraconat quan podria prestar bons serveis a la causa de la llibertat d’Isabel II. No sóc més extens, doncs ha de sortir el correu. Ja hauran llegit al Barcelonés d’ahir que diu de Terrassa.

dimarts, 9 de febrer de 2010

Preparatius montemolinistes a Algèria



Alger, 5 de març de 1847.

Des de les pàgines de l'Español a mitjans de març de 1847 s’urgia al govern espanyol a preparar-se, i evitar una altra guerra civil. L’alarma procedia del corresponsal d'Alger, que amb data 5 de març informava dels preparatius que feien els emigrats carlistes a Algèria per entrar a Espanya.
A Orà han estat presos un gran nombre de carlins mentre s’ocupaven d’embarcar caixes de fusells i municions, que havien de transportar a les costes de Torrevella, preparades de manera que dos caixes podessin ser portades per una bestia gran. El dia 4 ha estat detingut, en aquest país, el comandant de les files de Cabrera, Francisco Macarulla, el qual estava en correspondència amb els antics caps. Sembla ser que passen de mil els homes de la classe de tropa que han entrat a Espanya. Macarulla ha estat sorprès a casa per un comissari de policia, i embarcat en direcció al port de Toló per, des d'allí, ser conduït a Lió. També pareix que una senyora espanyola s'ocupa d’enganxar els carlins llicenciats de la legió estrangera, i dels de l'exèrcit de Cabrera, que després d'entrar a França van venir a buscar feina a Algèria.

dilluns, 8 de febrer de 2010

Flix 1847




Tortosa , 24 de febrer de 1847.

Ahir van entrar 100 infants i 12 cavalls a Flix manats pel capitost facciós Mau, del baix Aragó, i van tenir un curt intercanvi de trets amb els carrabiners, tot ferint un d’aquests. No serà estrany que qualsevol dia tinguem els montemolinistes a Roquetes.

dissabte, 2 de gener de 2010

Any nou bloc nou




Any nou bloc nou, a partir d'ara aquest bloc mirarà d'esbrinar i mostrar tot allò poc, gens o mal conegut del passat de les Terres de l'Ebre. Hem canviat el nom, el vell Entre Ulisses i Kafka passa a dir-se Cròniques de les Terres de l'Ebre, que defineix prou bé que pretenem fer.