dimecres, 10 de febrer de 2010

Montemolinistes a la baixa Catalunya



TARRAGONA‭ ‬9‭ ‬de març de 1847.

Els montemolinistes no paren de fer expedicions cada dia en aquesta província, i a més a més entren a les poblacions que volen, sense que ningú els ho impedeixi. Aquesta setmana passada, farà cosa de quatre dies, va entrar una partida de matiners a Falset sense armes. De fora estant, set d’ells, que anaven ben vestits i ben armats, es van emportar a dos o tres veïns, que van romandre uns tres quarts d’hora amb la seva forçada companyia; i en haver-los dit els darrers, que si se’ls emportaven per traure’n diners anaven malament, ja que no eren homes de recursos; els montemolinistes van contestar molt seriosament: que si tenien cara de lladres, que tinguessin entès que ells no tocaven ni volien res dels particulars, i que només els havien retingut perquè no poguessin informar immediatament de la seva presència. I després d’haver-los ofert cigars, els van deixar lliures. De resultes d’això van ser detinguts i conduits a declarar quatre o cinc sospitosos d’aquella població. Informat del fet un tal Satorres, va anar a trobar el senyor cap polític i comandant general de la província. En sortir el Satorres garant dels detinguts ( sembla ser que un d’ells inclús havia treballat en les eleccions a favor del candidat ministerial, que va sortir escollit, del partit de Falset) se’ls va deslligar quan eren a tres hores de Tarragona; no obstant, han entrat en aquesta ciutat per tal de declarar davant el comandant general.
Dies passats anava aquest senyor comandant general en persecució d’una gavella en direcció a Móra d’Ebre, sense adonar-se’n, que els facciosos el seguien a mitja hora de la rereguarda; ha tornat a Tarragona i diu que no ha vist cap matiner. Això no passaria sí no tinguéssim a la província un cap tan apàtic, i en el seu lloc hi hagués un general coneixedor d’aquest territori com n’hi ha algun d’ arraconat quan podria prestar bons serveis a la causa de la llibertat d’Isabel II. No sóc més extens, doncs ha de sortir el correu. Ja hauran llegit al Barcelonés d’ahir que diu de Terrassa.