diumenge, 6 de febrer de 2011

Naufragi de la pollacra-goleta Amàlia



El 1845 no va ser un bon any per a les Terres de l'Ebre, el naufragi de l'Amàlia amb la pèrdua de set vides augurava mals presagis que es van anar confirmant al llarg de l'any.

El 2 de febrer de 1845 la pollacra-goleta mercant Amàlia va embarrancar a la Barra, entre les dues goles de l'Ebre, empesa d'un fort temporal del Nord, i va naufragar. L'Amàlia es dirigia des de Barcelona a Màlaga, amb destí final sembla ser que a Veracreu. De la tripulació de deu homes, va morir el capità Francisco de la Porta i sis mariners. Mentre que tres van poder ser salvats degut al valor del pràctic de la Barra Tiburci Colomer, que va ser el primer que va convidar de la platja estant a tots els mariners presents a embarcar-se amb ell per ajudar els nàufrags, així com al patró Baptista Rapeste, que el va ajudar. També es van oferir voluntaris els mariners Joan Comí, Joan Cortès i Andreu Roselló, tots de la matrícula de Tortosa.

El 25 d'agost de 1845 una Reial ordre, després del dictamen de la junta de direcció de l'Armada, concedia al pràctic Colomer i al patró Rapeste pel seu valor i contribució al salvament dels tres supervivents la creu de la marina; i un any d'abonament de campanya per optar a veterans als mariners Comí, Cortès i Roselló.